El Mur de la Memòria
| FIDEUS REPUBLICANS | TEMA REPUBLICANISME | INICI
Text de l’escriptor Llorenç Capellà per anar al projecte “Mur de la Memòria”
La Guerra Civil (1936-1939) va iniciar-se a Mallorca la matinada de dia 19 de juliol de 1936, amb un Cop d’Estat protagonitzat per l’exèrcit amb la col·laboració dels partits de dreta, especialment de Falange, i l’aquiescència de l’Església. Els sediciosos, d’ideologia conservadora i totalitària d’inspiració feixista, emfatitzaren en el seu ideari l’exaltació de la unitat d’Espanya, l’esperit de croada i la uniformització lingüística i cultural. El pronunciament tenia l’objectiu d’enderrocar el govern de la República, suprimir les llibertats públiques, il·legalitzar els partits d’esquerra i els sindicats, i paralitzar l’associacionisme amb la clausura dels centres recreatius, formatius i culturals. Aquestes accions, que es portaren a la pràctica amb l’ús de la força, es complementaren amb la detenció de milers de persones, un nombre important de les quals varen ésser assassinades o condemnades a mort després d’ésser jutjades en una pantomima de consell de guerra.
Mallorca va convertir-se, l’illa sencera, en un cementiri. La repressió no va adreçar-se contra uns col·lectius concrets, sinó que va acarnissar-se en persones de condició social i intel·lectual ben diferents. En aquest indret moriren obrers, camperols, professionals liberals, pedagogs, estudiants. I va marcir-s’hi la joventut. La millor joventut de cada col·lectiu. Tots ells moriren durant el període bèl·lic i fins que l’eco dels trets es va espaiar en una postguerra llarga i inacabable.
A Mallorca varen ésser assassinades més de mil persones per les seves idees.
La Dictadura sorgida de la victòria militar (1936-1975) va consolidar un Estat basat en la repressió de les llibertats.
I el silenci o l’oblit, l’oblit i el silenci, va ésser la llosa que va cobrir sang i vida, històries i biografies.
Pretengueren matar l’ànima d’un poble.
Inútilment.
El pensament d’aquells homes i d’aquelles dones és i serà una proposta de futur.
Llorenç Capellà
El mur contra la memòria
Entre demòcrates no polemitzam pel Mur de la Memòria. És imprescindible per rentar els crims dels avantpassats i els nostres propis, per no haver estat ferms amb l'exigència de justícia. Al marge que no tothom és demòcrata, n'hi ha que, pel fet de tenir parents entre els assassins, parlar de memòria històrica els fa picor. D'altres, són covards i es diuen prudents. Parlem clar: benvinguda la iniciativa de Cort i el text de Llorenç Capellà, que és perfecte.
No ha estat possible aconseguir un símbol semblant en molts de pobles de Llevant, i menys a Manacor, que és on hi va haver més assassinats, amb franca complicitat de l'estament eclesiàstic; vull dir, però, que els mossens actuals que conec estan, èticament i socialment, als antípodes d'aquells del 36.
A Manacor no s'ha permès col·locar el mural d'en Jaume Ramis que va promoure n'Andreu Frau, gran lluitador passiu per la República. Al poble que hi va haver més assassins per metre quadrat no hi han florit les roselles del penediment. Els batles han estat còmplices del silenci per afavorir la impunitat. Han edificat el mur de la desmemòria. La transició va ser un error a mà armada i potser caldria un procés de Nuremberg. Amb amnistia prèvia, clar, la justícia no és una revenja.
Diari de Balears
08/03/2011
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario